Situacio preucupant
Trip Start
Aug 29, 2008
1
10
21
Trip End
Sep 19, 2008
San Pedro de Atacama,
Chile
Tuesday, September 9, 2008
Lògicament arribem a les 7 a l'agència... per marxar a 3/4 de 8... a tota pàstilla per una carretera de sorra dolentota (només he passat mès por en un taxi a Buenos Aires)... sort que al cap de poca estona la carretera es torna bona i no patim tant... els cinturons no corden... el cotxe, però, comença a fer el tonto i, a cap d'una hora es para... el tio surt sense dir res, fot quatre òsties al motor, prova d'engegar, quatre òsties mès i aixì unes quantes vegades fins al final s'engega... marxem i desprès de la nostre pregunta -¿llegaremos? amb la lògica resposta afirmativa, el cotxe es torna a parar..
Salar de Uyuni 1
. quatre osties mès i una hora mès de camì... Benvinguts a Sud-amèrica!!!!!! En Jako es posa una mica nerviòs, jo, però, que em sembla que ja he trobat la pau perduda (aquì ès fàcil), m'ho agafo amb una tranquil.litat espatarrant, em venen ganes de riure (em costa uns dies adaptar-me a aquest ritme, però llavors ja està).Avui hem marxat a les 4.30 (en Jako botava d'alegria quan li vaig dir a l'hora que s'havia de llevar). Logicament el cotxe no tenia calefacciò i ens hem fotut de fred fins que ha sortit el sol i una mica mes. El cotxe bè, per sort ahir al vespre el va mig arreglar i no es para cap cop mès... tot i que continua fent el tonto.
Al final hem arribat a Xile sense problemes, al mateix hotel però en un altre habitaciò... sembla un altre!!!! L'altre dia ens la van fotre en calçador!!!! Quina diferència.
Hem descansat una mica i a la tarda ens hem anat al Valle de la Luna, per aprofitar el dia. Desprès de travessar-lo en cotxe, m'he tret les ganes de caminar una mica pel desert... ès realment molt i molt bonic (ès que venim d'un "nivellaro" difícil de superar).
Demà cap a Salta (a Argentina), a veure si sortim de festa que la situaciò comença a ser preucupant... fa tres dies vam fer un sopar romàntic a la la llum de les espelmes (tot i que perquè no hi havia llum)... avui hem pujat els dos ben juntets tapats en una manta... i a la tarda hem anat a veure la posta de sol a una duna...
Comments
Pesats, amb el títol...!
Bon dia (o bona nit).
Veig que ja t'has aclimatat al ritme xilè, has anat prou ràpid. Ric molt llegint les peripècies que us passen, com dius tu, és ben bé rotllo Sud-amèrica. El Perú encara és més l'hòstia, si et serveix de consol. Hi vaig perdre els estreps unes quantes vegades. Només et diré que hi va haver moments durant la primera setmana que entre la inseguretat que hi havia, algun susto gros que vem tenir i la impresentabilitat generalitzada vaig proposar més d'un cop al noi amb qui anava que travesséssim la frontera i fotéssim el camp a Xile, que comparat amb allò era el paradís. Ja tant me fotia el Machu Pichu i totes les muntanyes andines.
Hòstia, lo del taxi de Buenos Aires és insuperable, Xevi.
Mai no és tard per sortir de l'armari, però procureu controlar-vos davant dels xilens que amb aquestes temes s'esparveren ràpid.
Continues fent-me molta molta enveja, i si els paisatges són del nivell del Torres del Paine, encara més. Els propers quatre dies me'n vaig de travessa per entrenar i no podré seguir-te, però em posaré al dia quan torni. Ah, i a veure si penges fotos!
Records.
Anna