Orgasme múltiple
Trip Start
Aug 29, 2008
1
9
21
Trip End
Sep 19, 2008
No sigueu malpensats, no hem "agafat" res... encara... només una soleiada monumental (en Jako està vermell com un pebrot i jo, com que ja m'ha saltat la primera capa de pell, ja se'm veu més moreno... de la cara, que fa una mica de fred... això si, amb aquella alegria que ens caracteritza, anem passejant la protecció solar a la motxilla.
"Lu" d'orgasme multiple era per no repetir "lu" d'impressionant, sembla que cada lloc que anem és igual o més bonic que l'anterior (Anna, nivell Torres del Paine, t'agradaria molt, fliparàs amb les fotos... ah! i el paracetamol és el "gelocatil"... a nosaltres ens ha anat molt bé... tanta por que ens feia l'alçada, i al final res).
Avui no penjaré fotos que això va molt i molt lent.
Abans d'ahir vam deixar el 207 aparcat davant de l'"hotel"... amb l'esperança que hi sigui, i estigui sencer, demà passat quan hi tornem... per agafar una escursió de 4 dies per Bolívia.
Abans d'ahir vam travessar la frontera, canviant d'una furgo a un 4x4, imprescindible, per passejar-nos pels Andes entre volcans (apagats), gèisers (a 4.920 m d'alçada... si ens descuidem pugem més amunt en cotxe que a peu), llacunes de colors i flamencs.
Al vespre vam dormir en un refugi, on gràcies al meu espèrit ciètific vaig poder constatar que la cervesa a 4.100 metres d'alçada encara puja més que a 3.500 (només me'n vaig beure una llauna, però me'n bec mitja més i crec que munto una festa... amb una parella de catalans, amb el mateix espèrit cièntific, que també en van comprovar l'efecte). I això que feia un fred de cullons... va sopar tothom amb gorra, guants i anorac i, crec que per primera vegada a la vida, tan jo com en jako com jo hem dormit vestits amb forro polar inclòs, dins el sac (de 0ºC) i tres mantes al damunt... ha fora estava a -8ºC... i dins el refugi... doncs més o menys a la mateixa temperatura, gràcies al sostre de "xapa" que deixava veure la llum de la lluna... sort que el paisatge compensa el fred, de sobres
Ahir vam continuar el camí, el matí, també entre llacunes, vicunyes i volcans, per desviar-nos i baixar dels 4.000 metres (als 3.600) per l'altiplà. Una bona tirada en 4x4 fins a Villa Olita a dinar... l'inevitable sopa de verduretes (que en Jako ja no es menja i jo ja en començo a estar cansat... tot i que sospito que avui per sopar en tornarem a tenir), i el pollastre (amb l'inevitable arròs i verdures). A la tarda, una altre tirada fins al Salar de Uyuni, una vasta planura blanca (és el més gran del món fa 150 Km de llarg per 120 d'ample), per dormir a la seva vora.
Dormim bé, sense passar fred (amb dues mantes fem).
Avui al matí hem fet la visita al Salar i, com tot el d'abans... impresionant (em sap greu repetir-me, però ja veureu les fotos (a veure si demà en puc penjar alguna) espacialment Incahuasi, una "illa" verda al mig del Salar plena de cardones (càptus gegants)... si continuem mantenint el nivell, serà difícil, un dels viatges millors que haurè fet.
Dinem al poble de Uyuni, on hem de perdre el temps fins a les 6, que ens hagin arreglat el cotxe per tornar a San Pedro de Atacama... de fet estem escrivint perquè no hi gaire res millor a fer-hi... ja hem recorregut els carrers comercials un parell de vegades (i aprofitat per comprar més estovalles, avui d'aquelles individuals... quan torni, primer de tot em compro la taula).
En Principi demà al migdia hem de tornar a ser a Xile i, si ens deixen passar la frontera, demà passat ja serem a Argentina.
"Lu" d'orgasme multiple era per no repetir "lu" d'impressionant, sembla que cada lloc que anem és igual o més bonic que l'anterior (Anna, nivell Torres del Paine, t'agradaria molt, fliparàs amb les fotos... ah! i el paracetamol és el "gelocatil"... a nosaltres ens ha anat molt bé... tanta por que ens feia l'alçada, i al final res).
Avui no penjaré fotos que això va molt i molt lent.
Arbol de Piedra
Abans d'ahir vam deixar el 207 aparcat davant de l'"hotel"... amb l'esperança que hi sigui, i estigui sencer, demà passat quan hi tornem... per agafar una escursió de 4 dies per Bolívia.
Abans d'ahir vam travessar la frontera, canviant d'una furgo a un 4x4, imprescindible, per passejar-nos pels Andes entre volcans (apagats), gèisers (a 4.920 m d'alçada... si ens descuidem pugem més amunt en cotxe que a peu), llacunes de colors i flamencs.
Al vespre vam dormir en un refugi, on gràcies al meu espèrit ciètific vaig poder constatar que la cervesa a 4.100 metres d'alçada encara puja més que a 3.500 (només me'n vaig beure una llauna, però me'n bec mitja més i crec que munto una festa... amb una parella de catalans, amb el mateix espèrit cièntific, que també en van comprovar l'efecte). I això que feia un fred de cullons... va sopar tothom amb gorra, guants i anorac i, crec que per primera vegada a la vida, tan jo com en jako com jo hem dormit vestits amb forro polar inclòs, dins el sac (de 0ºC) i tres mantes al damunt... ha fora estava a -8ºC... i dins el refugi... doncs més o menys a la mateixa temperatura, gràcies al sostre de "xapa" que deixava veure la llum de la lluna... sort que el paisatge compensa el fred, de sobres
Laguna Colorada
.Ahir vam continuar el camí, el matí, també entre llacunes, vicunyes i volcans, per desviar-nos i baixar dels 4.000 metres (als 3.600) per l'altiplà. Una bona tirada en 4x4 fins a Villa Olita a dinar... l'inevitable sopa de verduretes (que en Jako ja no es menja i jo ja en començo a estar cansat... tot i que sospito que avui per sopar en tornarem a tenir), i el pollastre (amb l'inevitable arròs i verdures). A la tarda, una altre tirada fins al Salar de Uyuni, una vasta planura blanca (és el més gran del món fa 150 Km de llarg per 120 d'ample), per dormir a la seva vora.
Dormim bé, sense passar fred (amb dues mantes fem).
Avui al matí hem fet la visita al Salar i, com tot el d'abans... impresionant (em sap greu repetir-me, però ja veureu les fotos (a veure si demà en puc penjar alguna) espacialment Incahuasi, una "illa" verda al mig del Salar plena de cardones (càptus gegants)... si continuem mantenint el nivell, serà difícil, un dels viatges millors que haurè fet.
Dinem al poble de Uyuni, on hem de perdre el temps fins a les 6, que ens hagin arreglat el cotxe per tornar a San Pedro de Atacama... de fet estem escrivint perquè no hi gaire res millor a fer-hi... ja hem recorregut els carrers comercials un parell de vegades (i aprofitat per comprar més estovalles, avui d'aquelles individuals... quan torni, primer de tot em compro la taula).
En Principi demà al migdia hem de tornar a ser a Xile i, si ens deixen passar la frontera, demà passat ja serem a Argentina.

