I la tercera va a la vençuda... o no!
Trip Start
Aug 29, 2008
1
8
21
Trip End
Sep 19, 2008
San Pedro de Atacama,
Chile
Friday, September 5, 2008
Marxem a Toconao, no ens agrada i no trobem un telèfon per fer una trucada internacional (trucar pot ser tota una odissea) i tornem a San Pedro (no ho podrem fer en tres dies, ni connectar-nos tampoc, segurament, no sé sap mai). Tornem a passar per l'Aduana, però ara el Carabinero ens avisa que tenim un llum espatlat, Cuuuuuuuullons, i que l'hauriem de canviar (total, que em sembla que ens han perdonat una altra multa). El primer mecànic que anem només arregla rodes, el segon ho canvia si portes el recanvi i, el tercer, quan ja pensavem que només faria canvis d'oli, resulta que tenia bombetes i que les canviava... són complicats.
Total que marxem a les 11 del matí a fer la visita de dia
Laguna Miscanti
. La primera part ens la saltem, hi ha tempesta de sorra i la deixem per més endavant. Anem directament a les llacunes Miscanti i Meñique... Un altra vegada, IMPRESSIONANT!!!!! (a veure si avui, per fi puc penjar alguna foto, que si no ho hauré de descriure tot).Dinem a Socaire. Ens asentem, ens posen els coberts i ens porten una sopa de primer i pollastre de segon, i pressec en almívar de postres... plat unic, no pots triar... tampoc ens han demanat que voliem (sort que és força barat, ens costa uns 4.5 € per cap).
Retorn a San Pedro, la tempesta de sorra es més forta i passem de les visites, demà marxem cap el Salar de Uyuni (a Bolívia), però hem tornar aquí (i passar-hi un dia i mig més, esperem que sense vent).
P.D. Anna, ha estat un cop baix jeje, però te'l perdono perquè m'ho havia buscat. Si no ens veiem, que et vagi molt i molt bé!!!!!!!!! Ah! Si veus el Ieti, truca'm que vindré!!!
Comments
(Ara m'obliga a posar-hi un títol tant sí com no)
Hola una altra vegada!
No pretenia que fos un cop baix, només pretenia picar-te una mica... he-he. Ara llegint l'últim missatge m'he recordat dels problemes que vem tenir a Xile amb la reserva que havíem fet a Torres del Paine o pel Navimag, te'n recordes?! Van passar olímpicament de tot, hi vem haver de trucar no sé quants cops i jo al final també vaig acabar tenint un atac de mala llet a l'oficia perquè quan vem aconseguir que ens fessin cas la tia va desaparèixer amb la meva targeta de crèdit almenys 20 minuts (vaig acabar entrant al seu despatx amb tot el morro i me la vaig trobar explicant-li la seva vida personal a no sé qui, i al final encara em va mirar com si em faltés un bull!). Són l'hòstia, van a càmera lenta, o sigui que paciència perquè si els dius res encara et diuen que ets un europeu estressat (i potser tenen raó).
Bé, vaig seguint el teu blog cada dia, ja ho veus. Vés-hi escrivint perquè des d'aquí fa gràcia seguir les vostres peripècies. Però quina enveja...
Apa, cuida't molt i disfruta els paisatges.
Anna