Segona multa... perdonada!
Trip Start
Aug 29, 2008
1
7
21
Trip End
Sep 19, 2008
Marxem a les 6 del matí. Avui ens espera un altra pallissa en cotxe, reculant el cami de l'anada.
Res de nou, el mateix paisatge... només que al no ser novetat es fa una mica avorrit... i costa molt, pero molt, quan tens una recta quilometrica(i aqui vol dir de molts Km), envoltada per sorra i pedres, mantenir-te a 100 Km/h (fins i tot mes que fer un 5.000, je je)... per, evidentment, no veure un puto carabinero en tot el cami... "bueno" si, els d'un control de aduanes, al mig del desert i sense cap frontera a prop, que ens explica que pujant ens haviem d'haver parat... i que per això ens podria posar una multa... ja em veus a mi fotent-li el rotllo que a Europa no hi estem acostumats... que vam fer l'stop, pero com que no vam veure ningu vam tirar... total que aquesta vegada no va caldre fer-nos el boig, ja van veure que no sabiem de que anava, i ens deixen marxar només renyant-nos una mica (aventatges del turista... si no hi ha prou amb la roba, ara estem vermells com tomàquets).
Després,al cap d'unes hores, arribem a Calama i, tal i com era de preveure a l'oficina d'Avis, no ens tenien el permís per creuar a Argentina... sort que m'agafa un cabreix monumental (em passa un cop o dos a l'any) i comencen a fer trucades (aquí, sovint les coses van així)... al final, marxem amb el permís, tot i que l'hem d'anar a recollir nosaltres mateixos a l'aeroport en una missatgeria.
Arribem a San Pedro de Atacama a les 6 del vespre i ens perdem al mig del poble buscant l'hotel, deu ser l'unic poble de Sud-amèrica que no és quadriculat, i mira que està al mig del desertl. Despres d'una hora de voltar el trobem... és un "cutxitril" (el d'Amsterdam o el Refugio del Mochilero, en comparació, gairebé de luxe... pero ens hi quedem... amb la feina que hem tingut a trobar-lo!!!! Només dir que no podem tancar per dins... al vespre hem de posar una cadira a la porta perquè no ens l'obri el vent... entre altres coses.
Res de nou, el mateix paisatge... només que al no ser novetat es fa una mica avorrit... i costa molt, pero molt, quan tens una recta quilometrica(i aqui vol dir de molts Km), envoltada per sorra i pedres, mantenir-te a 100 Km/h (fins i tot mes que fer un 5.000, je je)... per, evidentment, no veure un puto carabinero en tot el cami... "bueno" si, els d'un control de aduanes, al mig del desert i sense cap frontera a prop, que ens explica que pujant ens haviem d'haver parat... i que per això ens podria posar una multa... ja em veus a mi fotent-li el rotllo que a Europa no hi estem acostumats... que vam fer l'stop, pero com que no vam veure ningu vam tirar... total que aquesta vegada no va caldre fer-nos el boig, ja van veure que no sabiem de que anava, i ens deixen marxar només renyant-nos una mica (aventatges del turista... si no hi ha prou amb la roba, ara estem vermells com tomàquets).
Després,al cap d'unes hores, arribem a Calama i, tal i com era de preveure a l'oficina d'Avis, no ens tenien el permís per creuar a Argentina... sort que m'agafa un cabreix monumental (em passa un cop o dos a l'any) i comencen a fer trucades (aquí, sovint les coses van així)... al final, marxem amb el permís, tot i que l'hem d'anar a recollir nosaltres mateixos a l'aeroport en una missatgeria.
Arribem a San Pedro de Atacama a les 6 del vespre i ens perdem al mig del poble buscant l'hotel, deu ser l'unic poble de Sud-amèrica que no és quadriculat, i mira que està al mig del desertl. Despres d'una hora de voltar el trobem... és un "cutxitril" (el d'Amsterdam o el Refugio del Mochilero, en comparació, gairebé de luxe... pero ens hi quedem... amb la feina que hem tingut a trobar-lo!!!! Només dir que no podem tancar per dins... al vespre hem de posar una cadira a la porta perquè no ens l'obri el vent... entre altres coses.


Comments
hola
Mare de Déu! Quina odisea amb els policies, menys mal que saps fer cara de bon nen per mig món. Està malament la cosa si et cal posar una cadira a la porta.
Ànims, i aneu posant fotos qua pugeu.