Sang, suor i llàgrimes
Trip Start
Aug 29, 2008
1
6
21
Trip End
Sep 19, 2008
Putre,
Chile
Wednesday, September 3, 2008
El Guane Guane, de 5.096 metres!!!!!!!!!!!!!!!! A veure qui ho supera, je je. Ei! i a peu, eh! Ni en cotxe, ni en teléferic, ni amb cap altre mitja de transport. A veure, tampoc passarà a la història de l'alpinisme, però per dos tius com nosaltres està molt bé.
El guia ens ha passat a buscar a les 7. Amb aquella alegria que ens caracteritza hem marxat sense menjar, amb una miqueta d'aigua i fent una cigarreta per si de cas... això si, ens he xutat de paracetamol. Al cap d'una hora llarga hem començat l'ascens, a 4.400 metres (cullons!!!, el desnivell és de 700 metres... a cap dels dos se l'hi havia ocorregut preguntar-ho), primer força ràpid, per anar disminuit la distància entre parades i allargant la seva durada. Sort que a mi la "pajara", com sempre, m'ha agafat al principi cap al mig i a en Jako, cap al final (els dos en algun moment o altre hem pensat que no podriem).
Hem arribat al cim amb una hora i vint minuts, força ràpid (encara estem prou bé físicament els dos). Eufòrics. Ni rastre de mal d'alçada... un glopet d'aigua i una cigarreta per celebrar-ho (posat a fer-nos el "xulo", fem-ho bé). Les vistes des de dalt... IM-PRESSIONANTS!!!! Més o menys el mateix d'ahir, pero des de 5.100 metres d'alçada (he canviat de ciber, a veure si avui puc penjar alguna foto).
La baixa molt divertida, per una pendent de sorra tal i com es feia abans a la tartera del Pedraforca... tanta feina a pujar, i tan poca a baixar!!!!!!
Esgotats, parem a fer una coca-cola miraculosa a Parinacota, dinem a Putre i fem un intent fallit de banyar-nos en unes termes (no ho hem fet perquè les hem vist molt cutres), migdiada (en Jako), blog (jo), i suposo, a sopar i a dormir... demà ens espera una altre pallisa en cotxe fins a San Pedro d'Atacama... respectant tots els límits de veloçitat.
HO sento... les fotos hauran d'esperar... avui no hem reconeix el dispositiu USB (a veure si a la pròpera hi ha més sort).
Comments
A veure si ara sí que ho aconsegueixo...
Hola!
Veig que no sóc l'única que ha tingut problemes per deixar missatges i que n'ha perdut algun pel ciberespai. Ja em pensava que era jo que sóc negada, però veig que no...
Nano, et recordo que si tot va bé, d'aquí poc més d'un mes superaré amb escreix els teus 5.000 i poc a l'Himàlaia nepalès, o sigui que si em tornes a veure --que voldrà dir que l'avió no s'haurà hostiat i que no m'hauré trobat el ieti pasturant per allà-- ja em podràs fer una bona reverència. Conyes a part, m'alegro que el mal d'alçada el porteu bé, jo ja estic acollonida de pensar-hi, als Andes va ser realment dur, vaig passar un parell de nits sense poder dormir de mal de cap. Diluir aspirina amb aigua i anar-ne bevent t'aniria bé, no sé si l'aspirina és el mateix que el paracetamol, sóc de lletres. També va bé quedar-te quiet i beure molta aigua... però suposo que tot això ja ho sabeu.
Bé, no m'allargo més que n'hi ha que encara treballem i fem les vacances més tard que tu.
Molts records i a reveure.
Anna