Pallisa en cotxe
Trip Start
Aug 29, 2008
1
4
21
Trip End
Sep 19, 2008
Avui "pallisot" en cotxe, 12 hores travessant el desert d'Atacama de Sud a Nord. Però hem arribar a per fi hem arribar a Putre, la nostre base d'operacions pels propers dos dies.
Estem molt cansats, però que molt cansats... tot i això, avui estem fent la primera cervesa com Déu mana. En un pub a 3500 metres d'alçada, escoltant la típica música amb flauta andina (demà provarem el licor de coca).
Hi agafo gustillo això d'escriure el blog... a veure si ho acabaré fent cada dia????!!!!!
Pel camí, avui serem breus, no estem gaire inspirats, trosos de tot. Algun de molt bonic, sobretot al principi, d'altres de curiosos, com la Pampa del Tamarugal o l'oasi de Quillagua, d'altres d'espectaculars, com les quebradas arribant i sortint d'Arica, amb muntanyes multicolors, un cel blau espectacular i la els fons de les valls verdes. També algun d'avorrit, amb llargues rectes per planures plenes de rocs. Llàstima que no hem tingut temps de fer fotos (tot i que jo m'hagues parat 25 vegades... haguessim arribat demà passat).
A mig camí, el "susto" del dia:
Veig uns Caribinieri de lluny que em fan parar, de seguida sospito perquè, el camió que duia enganxat al derrara ara està tres quilòmetres lluny. Em paro i faig tanta cara inocent com puc(hi tinc pràctica des de petit).
Em demanen la documentació i com veuen un carnet europeu, comença a dubtar
- Sabe porque lo hemos detenido?
- No - Resposta inocent en cara de bon nen (tot i que em comença a tremolar la cama).
- Por exceso de velocidad
- A cúanto iba???? - això m'ha sortit de dins de forma totalment espontànea, però ha semblat innocent del tot... volia saber quan m'havia passat aquesta vegada.
- A 112 Km/h
Cullons!!!! A Catalunya no me la posarien (de fet tot el camí he anat amb el "xip" de casa nostra, només passant entre 10 i 20 Km/h el límit de velocitat) això ho penso però no ho dic (no vull fer-li evident que sabia que anava més ràpid del compte).
- Cuantos dias hace que estan aquí?
- Doooos - encara posant més cara de nen que no ha trencat mai un plat. SALVATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ser guiri té les seves aventatges.
Em renya una mica, jo continuo fent cara de bon noi (m'ha funcionat des de petit, i ho sé), però ens deixa marxar. No ha vist que la cama tremolava cada cop més.
Demà, el P.N. Lauca.
P.D. Gemma, moltes gràcies pels comentaris. A San Pedro hi tenim previst anar-hi d'aquí tres dies (volem fer el Valle de la Lluna, Els Gèisers del Tatio i les llacunes Miscanti i Meñiques, amb el Salar). Probarem "lu" del riu... i no et queixis, que ja m'agradaria poder veure un deser verd, una cosa que només passa un cop o dos al segle!!!!!!!!!! O menys! Tu si que em fas enveja, jo potser no ho podré veure mai!!!!!!!!!!! Molts petons i que vagi molt bé la "parimenta"!!!!! (per cert quan està previst?).
Estem molt cansats, però que molt cansats... tot i això, avui estem fent la primera cervesa com Déu mana. En un pub a 3500 metres d'alçada, escoltant la típica música amb flauta andina (demà provarem el licor de coca).
Hi agafo gustillo això d'escriure el blog... a veure si ho acabaré fent cada dia????!!!!!
Pel camí, avui serem breus, no estem gaire inspirats, trosos de tot. Algun de molt bonic, sobretot al principi, d'altres de curiosos, com la Pampa del Tamarugal o l'oasi de Quillagua, d'altres d'espectaculars, com les quebradas arribant i sortint d'Arica, amb muntanyes multicolors, un cel blau espectacular i la els fons de les valls verdes. També algun d'avorrit, amb llargues rectes per planures plenes de rocs. Llàstima que no hem tingut temps de fer fotos (tot i que jo m'hagues parat 25 vegades... haguessim arribat demà passat).
A mig camí, el "susto" del dia:
Veig uns Caribinieri de lluny que em fan parar, de seguida sospito perquè, el camió que duia enganxat al derrara ara està tres quilòmetres lluny. Em paro i faig tanta cara inocent com puc(hi tinc pràctica des de petit).
Em demanen la documentació i com veuen un carnet europeu, comença a dubtar
- Sabe porque lo hemos detenido?
- No - Resposta inocent en cara de bon nen (tot i que em comença a tremolar la cama).
- Por exceso de velocidad
- A cúanto iba???? - això m'ha sortit de dins de forma totalment espontànea, però ha semblat innocent del tot... volia saber quan m'havia passat aquesta vegada.
- A 112 Km/h
Cullons!!!! A Catalunya no me la posarien (de fet tot el camí he anat amb el "xip" de casa nostra, només passant entre 10 i 20 Km/h el límit de velocitat) això ho penso però no ho dic (no vull fer-li evident que sabia que anava més ràpid del compte).
- Cuantos dias hace que estan aquí?
- Doooos - encara posant més cara de nen que no ha trencat mai un plat. SALVATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Ser guiri té les seves aventatges.
Em renya una mica, jo continuo fent cara de bon noi (m'ha funcionat des de petit, i ho sé), però ens deixa marxar. No ha vist que la cama tremolava cada cop més.
Demà, el P.N. Lauca.
P.D. Gemma, moltes gràcies pels comentaris. A San Pedro hi tenim previst anar-hi d'aquí tres dies (volem fer el Valle de la Lluna, Els Gèisers del Tatio i les llacunes Miscanti i Meñiques, amb el Salar). Probarem "lu" del riu... i no et queixis, que ja m'agradaria poder veure un deser verd, una cosa que només passa un cop o dos al segle!!!!!!!!!! O menys! Tu si que em fas enveja, jo potser no ho podré veure mai!!!!!!!!!!! Molts petons i que vagi molt bé la "parimenta"!!!!! (per cert quan està previst?).


Comments
I el primer comment where l´le enviat?
JAJAJA , 'putus caribineri chingaos' a reduir la velocitat que sinó us xuflaran i us pendran el cotxe oi Xevi??????
El principi ja veig que ha estat una mica accidentat, però si ja esteu amb la cerveseta a la mà es que ja us heu situat.I no sigueu tan figues que pitjor és cansarse treballant(enveja que te una)
Volem veure mes fotos please!!!
En Jako es va ajupir a collir formigues????per cert, eren Argentines o Chilenes? jajaja ai aquest Doctorat!!!!El mal de alçada ja comença a fer de les seves.
Sort, una abraçada a repartir i espero seguir llegint les vostres aventures.
E