Luang Namtha
Trip Start
Mar 29, 2009
1
23
85
Trip End
Ongoing
Luang Namtha,
Lao Peoples Dem Rep
Sunday, May 31, 2009
Ha arribat el moment de tancar el capitol xines i comencar-ne un de nou. Tinc el temps just per recorrer els 1000 quilometres que separen Xengdu de la frontera amb Laos abans que se m'acabin els 30 dies de visat. No es una distancia gaire gran pero malgrat tot, tardo gairebe tres dies en recorrer-la. Primer un tren fins a Kunming, 19 hores de viatge. Hi arribo amb el temps just per a enllacar amb un autobus que em duu a Jiangzhong, unes altres 9 hores. Passo la nit en aquesta ciutat sense gaire encant, i al mati seguent, un bus cap a Mengla i un altre cap a Boten, unes altres 5 hores. Un cop a la frontera resolc els tramits del visat en mitja horeta i ja soc a Laos. Tan sols queda un altre bus fins a Luang Nam Tha, un parell d'horetes (mes tres hores d'espera a que s'ompli). Despres de gairebe tres dies de viatge, decideixo no realitzar cap altre viatge de llarg recorregut (o mes ben dit, de llarga duracio) durant com a minim una setmana
Luang Nam Tha
.Nomes creuar la frontera a Boten, un ja s'adona que s'endinsa en un pais totalment diferent. El primer que sobta es la quantitat de mainada i gent jove que hi ha per tot arreu, i es que a Laos no hi ha cap politica gobernamental de fill unic com en el seu vei del nord. Malgrat ser un pais infinitament mes pobre (els diaris estan plens d'anuncis de feina per a ONGs), la gent sembla molt mes amable i et brinden un somriure tan sols de pronunciar 'sabaidii' (la forma coloquial de salutacio del pais). El viatge de la frontera fins a Luang Nam Tha discorre enmig d'un paisatge rustic: camps d'arros i poblets amb cases sobre potes de fusta, parets de bambu i teulades de fulla de bananers, porcs i gallines per tot arreu, ... Quin contrast amb la modernitat forcada a la que m'havia acostumat a la Xina.
Luang Nam Tha es el lloc ideal per passar-hi uns quants dies, llogar una bici o una moto i descobrir els poblets i les diferents etnies o tribus dels voltants i endinsar-se pels boscos tropicals que l'envolten. Per tal d'assaborir-ho millor, decideixo apuntar-me a un trek de 3 dies que discorre pel parc natural de Nam Ha. Despres de les maratonianes caminades a Emei Shan, em sembla que les propostes que em presenten a l'agencia son bastant assequibles des del punt de vista fisic
Luang Nam Tha
. La unica pega es que estem al comencament de la temporada de pluges i els senders estan plens de fang i de sangoneres (unes criatures realment desagradables que provoquen reaccions exagerades malgrat ser totalment inofensives). Malgrat aquestes advertencies, decideixo tirar endavant amb aquesta excursio. No me n'arrepenteixo, endinsar-se dins boscos tropicals, amb la seva vegetacio densa i ufanosa, el seu verd maragda esclatant, creuar rius sobre ponts improvisats amb troncs d'arbre mentres s'intenta mantenir l'equilibri amb les botes de trek, assaborir la cuina local preparada pels guies i servida sobre fulles de bananer, ... es una experiencia inoblidable. Malgrat que no fa una calor asfixiant ni els pendents son gaire pronunciats, despres d'uns quants minuts un s'adona que la suor li regalima pel front, pels bracos, per l'esquena i les cames. S'hi haura d'aprendre a conviure ja que no hi ha manera que dins de tanta vegetacio hi bufi una mica d'aire, i es millor que no plogui ja que els senders esdevindrien impracticables. A part de la suor, hi ha els tipics habitants d'aquests indrets: els mosquits, les abelles, les vespes i demes insectes que no ens abandonaran en els tres dies i que fan de les seves malgrat les dosis de repel.lent que duem a sobre. A aquests invertebrats, se'ls hi ha d'afegir l'encontre inesperat amb un parell de serps que ens deixen amb els pels de punta i amb l'angoixa d'un futur encontre. De tant en tant, passem per zones cremades que utilitzen els pagesos locals per llaurar arros
Luang Nam Tha
. Despres de passar-te mig dia enmig de la selva, i de sobte entrar en un descampat desforestat i cremat, se't trenca una mica el cor, i penses que hi hauria d'haver una manera mes sostenible que la tradicional d'alimentar la poblacio local. Se t'acaba de trencar quan entres en un dels pobles de les etnies que viuen a la regio. No sembla que passin gana pero no es una dieta gaire rica, el treball es dur i l'atencio medica inadequada o del tot inexistent.****************************************************
It's about time to close the Chinese chapter. I have a couple of days to get to the border with Laos, around 1000 km away, just before my 30-days visa expires. My next couple of days are not going to be very exciting, I will spend most of the time in a public transport: 19-hours train from Chengdu to Kunming followed by a 9-hours bus ride to Jiangzhong where I have just the time for a quick dinner and sleep, and again on the road at 6AM for a 5-hours bus ride to Boten via Mengla. Once at the border, I get my Lao visa really fast but I have to wait 3 hours before my bus to Luang Nam Tha fills up and the driver decides to hit the road. After so much 'quality' time spent in public transport, I decide not to make use of it for a few days.
Luang Nam Tha
Once at the Laos side of the border, one realizes that this is a totally different country. The first striking thing is the amount of kids and children running around. I guess natality is booming here, a quite different scenario to the 'one kid only' policy enforced in its northern neighbour. The other striking thing is poverty. The roads and main infrastructure (water supply, telecommunications, public transport, ...) are fairly good but, at least in the north, you see lots of peoples living in huts on stilts, kids wearing torn clothes, people working hard all day long in the rice fields and not having access to an adequate diet or medical attention (sometimes even non-existent), ... No surprise than more than half of the job openings in the 'Vientiane News' newspaper are related to NGOs. There is quite a lot of work to do here. Nonetheless, the people are extremely friendly and they smile as soon as as you pronounce 'sabaidii' (hello / bye in Lao). The trip form the border to Luang Nam Tha runs through rural areas: rice fields and small villages with huts on stilts, pigs and chicken running around, ... What a contrast with the forced modernity I got used to while in China.
Luang Nam Tha is the sort of place one can easily spend a week. There are plenty of things to do: rent a bycicle or a scooter and explore the surrounding villages and ethnical groups, trek in the tropical jungle, explore the local markets, ... To get the best of it, I join a 3-days trek in the Nam Ha Protected Area. After the marathonian walks in Emei Shan, I think that the several options the agency is offering are quite feasible from a physical point of view. The only drawback is that monsoon season has already started and the terrain can be quite muddy and infested with leeches (nasty creatures that we encountered each and every day and that triggered very dramatic reactions despite being totally harmless)
Luang Nam Tha
. Despite these warnings, I decide to go ahead with it. I don't regret it, going through tropical forest with its lush green vegetation, crossing rivers over dead trees while trying to keep the balance on trekking shoes, tasting local food served on banana leafes, ... is a unique experience. So unique that it almost makes you forget about the unbearable heat and humidity that makes your body perspire completely after a 2-minutes walk, the lack of breeze inside the jungle that could help cooling us down while resting, the typical inhabitants of such a place (bees, mosquitoes, wasps, spiders, leeches, ...) that decide to join the trek with us or the unexpected encounter with a couple of snakes. From time to time, we crossed burnt and deforested areas used by people from local villages to harvest rice. After spending half a day in the jungle and enjoying its biodiversity, when one goes through those areas that once belonged to the forest, it pierces one's heart and one cannot stop thinking about ways to feed these people in a more sostainable way. But of course, this people have to make a living and that's the only way they know and in most cases it is the only food they have access to. 
Comments
Quina gana !
Toni, fas bona cara però ja veiem que no es casualitat que al costat de les fotos surtin enllaços web per fer 'vegetarian tours per Laos'...les estovalles també us les acabeu empassant?...
Fora conyes posats a suar millor a la selva de debó que a la urbana-bcn-sur-mer...
Per cert una de les serps de les fotos ha estat a punt de mossegar a la Mònica ...així que vigila quan vagis per aquests trekkings selvatics...
Ara, com el pas de riu per sobre del tronc...bufff!...només faltava veure cucudrils amb la boca oberta esperant algú que caigués...
Records de part de la Gestoria!.
xxxxxxx
Mo&Jo&Jo&Ma