L´endemà em vaig aixecar aviat, amb la tranquilitat que aquells dos ja serien lluny. La nit va ser tranquila, encara que reconec que em feia cert respecte dormir sol a l´hospedatge. El matí era solejat i s´oloraven diverses plantes aromàtiques.
Tot seguit havent esmorzat, vaig començar a caminar per anar Huentemó i el refugi de Cole-Cole. La primera part segueix la platja de Cucao. Al mati la borina ho rodejava tot i el soroll del pacífic feia el camí molt agradavable. Després de unes dos hores s´arriba a la comunitat de Huentemó, integrada per indígenes Hullinques. El poble estava en l´alt d´un roqueral i era certament interessant. Les cases de fusta i tots tenien cavalls.
Arreu es veia el "Cachayuyo" assencant-se, eren algues del mar que després venien al mercat, certament molt importants en la dieta Chilota.
Després del roqueral havia de seguir un altra platja, aquesta més petita i que la creuava un riu, aquest riu s´havia de creuar amb una balsa. Per aquesta balsa s´havia de cridar a un mosso que vivia al costat per passar, semblava que era el responsable de la comunitat.
Poc a poc un s´endinsa en ún camí rodejat de vegetació de bosc humit, sincerament inexplicable. A mesura que m´endisava en el bosc la comunitat de Huentemó quedava enrera i el camí es feia més abrupte. Tot això sense deixar d´oblidar el soroll del mar combinat amb l´aire i les fulles dels arbres.
Finalment arribava a la punta de Cole-Cole, després d´haver caminat unes cinc hores, he de reconeixer que allò de caminar sol durant tantes hores era valent però també arriscat.
A l´arribar a Cole-Cole vaig veure una platja de somni,sense res, nomes una casa dels indigenes certament aillada. Estava sol davant la immensitat del pacífic i rodejat d´aquells boscos humits.
Desgraciadament no vaig trobar el refugi, i la por es va apoderar de mi...on em quedaria a dormir? La nit era humida i per tant no era pas bona idea. Tot just vaig pensar en anar tornant encara que arribés tard a "los Arrayanes" crec que era l´unica solució.
Ves per on que a l´anar tornant, vaig trobar-me un noi jove i li vaig preguntar on podria dormir. Em va indicar que la seva mare tenia sempre lloc per qualsevol perdut com jo.
Em vaig dirigir a la casa, es deia "El Chucao", una casa senzilla de fusta i on es veia tot el mar i els boscos. Per un preu molt raonable em quedaria a dormir i a sopar allà. Ves per on, el marit que era en un enterro era el líder dels indigenes.
L´habitació que tenia, sense llit i amb el sac de dormir a terra tenia unes vistes impressionants. La posta de Sol quedarà gravada dins del meu cap per sempre.
Cap al vespre va arribar el fill i el pare, que parlaven un castellà raonable. Aquella nit vam estar parlant llargament sobre política, religió i costums dels indígenes. No trobaré una conversa tant interessant durant tot el viatge.
La part també interessant era la mitologia chilota, amb bruixots, vaixells fantasma, follets pudents...aquesta mitologia està molt arrelada arreu de les illes de Chiloè.
Ben cap al tard vam decidir anar a dormir, la nit amb el mar de fons i els estels van ser el millor del meu viatge, definitivament. Mai he vist un cel tan estelat com el de Chiloè
More thumbnails ...
2 votes 
