Chiloé (parc nacional)

Per anar al Parc nacional, vam trigar molt molt en autobús. Algun turista però majoritàriament xilens, cada cop es veu menys trets europeus i més indians.

Bosc d´arrayanes

Finalment el bus va arribar a Cucao, com sempre no tenia lloc per anar a dormir. Mentre vaig conèixer una xilena que semblava que s´havia pres algun tripi o massa porros perque no deia res amb sentit. Després un gringo que tampoc era molt sencer.

Vaig anar a parar a un hospedatge que es deia (LOS ARRAYANES), ho recomano pel preu i pel servei en general. Una parella de xilens de Santiago ho portava molt bé i em van indicar que podria fer la ruta de cole-cole l'endemà.

I com sempre, miro, faig fotos i miro i miro.

Cucao, amb el llac.

El sopar passarà com el més surrealista que he tingut mai (o bé un dels més surrealistes). Desgraciadament la paia xilena i el gringo se'm van apuntar per sopar, cosa que volia evitar o tot preu. Allò semblava el joc dels disbarats, cadascú deia la seva. Dubtava que qui anava més passat, mentrestant el cambrer perdia l'amabilitat per aquells dos poca-soltes. L'altra cosa desagradable es que la tia, semblava que em tirava els "trastos" lleument, cosa que posava al gringo molt incòmode. La situació se'n va anar de mare fins que directament la paia em tirava els trastos sense miraments. En una de canvi vaig fer veure que no em sentia bé vaig anar a dormir, així que no sé com devia acaba la història.

Platja de Cucao