He pogut dormir sense problemes.Pensava que el jet lag em donaria fort, però bé m´he aixecat i amb ganes de veure-ho tot. Tinc idees però res clar.
A l´Hotel París, hi ha molt bon ambient, la gent es molt amable. Avui tinc tinc plans d´anar veure el centre i el cerro Santa Lucia.
Primer de tot vaig a cerro Santa Lucia, aquí va ser on Valdivia va fundar la ciutat - Santiago de la nueva Extremadura - (típic del colonialisme espanyol). Aquest parc no deixa de ser una mica artificial, però es un bon lloc per veure el centre de la ciutat i què gran es Santiago.
Em sorprèn la gran contaminació, tallada llunyamanent pels Andes. La primera línea es pot veure des d´aquí darrera els gratacels. A part de mi hi han dos gringos que han vingut amb limusina aquí, un món dues classes de persones.
Passejant pel centre de Santiago un es dóna compte de la gran quantitat de bancs espanyols que s´hi troben. Els passajos per l´Alameda en fan veure que Santiago es una ciutat molt europea.
Em dirigeixo cap al mercat, que són un atractiu pels meus viatges, un pot fer una radiografia sociològica treient el nas pels mercats arreu del mon. La cúpula central em recorda molt a la Boqueria, un lloc agradable i on decideixo parar per dinar.
El peix amb vi blanc es acceptable, però crec que pago el lloc més aviat. El cambrer que em pregunta d´on sóc em diu que l´arquitecte del mercat es va inspirar en la Boqueria, hauria d´haver estudiar història de l´art!
La part del mercat antiga mostra els peixos de la zona, és molt interessant, encara que la part de fora no deixa de fer un mercat més brut i inusual per les coses que hi han. La gent em mira pensant que hi faig allà.
Sortint del mercat viag a veure la central de trens "Mapocho", restaurada pel que crec, aprofito per veure una exposició sobre els desapareguts per la dictadura. Em posa la pell de gallina, però tinc interés de conèixer la dictadura de Pinochet. L´exposició s´organitza per les mares dels desapareguts.
Per la tarda em plantejo visitar el palau de la Moneda, un edifici imponent molt central i a prop on visc. Les mesures de seguretat són d´allò sorprenents. Val la pena veure els jardins i el patí interior. Un s´enrecorda del dia on les forces militars van irrompre dins, on allende es va suicidar.
Tot seguit em dirigeixo cap a l´hotel, descanso una mica i surto per anar a buscar l´estació d´autobusos. Tinc bitllet cap al Sud i passaré la nit amb l´autobús.
La nit al bus es tranquila, i més están molt ben equipats (tv, musica, diaris, esmorzar...) i molt barats.
Santiago Hotels
2 votes 
