|
  | |  |
Desèrtica odissea
Entry 15 of 29 | show all | print this entry |
Arribo a Calama a les 10 del matí, després de sortir d'Antofagastaa les 7 del matí. "A quién madruga Dios le ayuda?" MecagonDéu!! Resulta que el tren al que volia pujar per a poder creuar la frontera direcció a Uyuni no funciona des d'octubre de 2007 i que l'autobús més proper en el temps surt a les 22h. El dia simplement perdut i carretejant la motxilla amunt i avall de la merda de poble mig civilitzat que és aquest assentament miner ple de puticlubs(bar tragos), gitanes rumaneses reconvertides en sudaques que es dediquen a lo mateix que sempre s'han dedicat, estafar al personal, pur demanar calés i fer mala olor, i adolescents pijo-sudaques que es pensen que són europeus vestint roba pagada amb la suor de la front i les mans esquerdades del seu pare condenadament brut miner. No puc nit tant sols fer-me una excursioneta a la mina de coure de Chuquicamata, la més gran del món a cel obert, doncs és diumenge i tot està parat. M'hagués conformat en apropar-me i veure el poble, que és totalment abandonat per la contaminació que provocava l'activitat minera. Res de res, condemnat a vagar pel poble i amb els pesos xilens justos com per pagar el bitllet fins a destí, m'alimento de pa i aigua literalment. Entre passejada i passejada vaig passant per la terminal d'autobusos a mirar algun dels partits de futbol que fan pels canals que es poden veure pel satèl·lit i que el noi de la "boleteria" amb samarra de Colo Colo es mira amb passió. Misèria i companyia, no puc ni veure el Barça.
Surto a l'hora prevista en un autobús no previst...és el pitjor en el que fins ara he pujat i crec que em servirà per a preprarar-me del que m'espera per Bolívia. Realment això no és per a turistes, pots contar una quarantena de persones, entre els quals s'han perdut com jo, un franchuten surfista autoestopista narigut, un jubilat aventurer alemany, un loco exmilitar americà i un hongarès reclicat a xilenet-alemany per obra i gràcia de les beques europees. El trajecte és per camins de terra i té fixada l'arribada a les 3 de la matinada a Ollagüe, que no és sinó un assentament amb l'aduana per a creuar i un nucli de població que hi viu per a que Xile en pugui reclamar la seva propietat per presència històrica. Allí ens quedem a dormir dins el bus amb el motor parat i jo començo a pensar en lo raonable del viatge, doncs ens quedem dormint al mig del desert més àrid del món a unes temperatures que segur que van baixar dels -5ºC i que fan que el vehicle es converteixi en un dels electrodomèstics més presents en la nostra vida: el congelador. I es que literalment la humitat dels nostres cossos que s'hauria de veure atrapada a la part interiorals vidres està congelada...encara sort que el "lleve con usted ropa de abrigo" del noi de la "boleteria" me l'he pres en serio, no com l'hongarès, i m'he pujat la bossa sencera i m'he endinsat desseguida al sac de dormir. Tot i això, m'he despertat congelat a les 8 del matí i he fet lo que m'ha semblat més sensat, seguir a les bolivianes que surtien del bus en busca del sol. Amb tot això, lo pitjor a estat que estic unflat per les picades de puces, que des d'Ushuaia em persegueixen a temporades i que amb els hostels que estem no m'extranya que n'hi hagin i que els encati la meva dolça sang. Crec que realment tinc puces i que estan vivint a la meva roba i al meu cos, per això en arribar a Uyuni lo primer que he de fer és foter-me una dutxa desinfectant amb xampú antipuces, ruixar-me amb colònia antipuces, (ni que lo que troba sigui per a gos), canviar-me amb la poca roba que em queda i fotre tota la bruta i pudenta roba que fa una setmana que arrosego a la rentadora. De fet, crec haver batut els meus modestos registres de brutor a l'estar cinc dies sense canviar-me ni els calçotets ni els mitjons, quatre sense canviar-me la samarreta, 9 sense canviar-me els pantalons i 3 sense dutxar-me. Per això estan els rècords, oi?
Hem estat esperant a que l'aduana obrís, però tinguent en compte que obre a l'hora que li passa pels collons a algú o altre...que encara sort que li ha passat aviat, tot i això, ens hem tingut que esperar una hora per que no hi havia llum...i quan per fi sortim resulta que recorrem 500 metres fins a la frontera literal entre Xile i Bolívia i ens hem d'esperar a que ens vingui a recollir un bus que ve de Bolívia...i que arriba a les 12, o sigui, 2,5 hores tard. L'espera es fa més lleugera per que el bus és ple de dones majors bolivianes que tenen ganes de conversa i que ens expliquen batalletes frontereres entre els dos països. Tot i aquesta sort, l'espera em desespera bastant. Quan per fi arriba el bus i sortim fins a la frontera, els Polis Bolivians ens fan pagar 15 bolivianos per creuar al veure'ns a la cara que no som bolivians...i encara sorti que no sóc nordamericà, el paio ha de pagar 100 dólarsper la visa!! Òbviament acaben a la seva butxaca. Sortim i anem, fent parades al mig del no res, entre les que cal destacar San Cristóbal, un assentament fet en base a una mina de plom i que va ser totalment traslladat en descobrir-se més plom just a sota de la seva ubicació original, hi parem a fer un descans i un "vermut", però ens dona temps a visitar el mercat central, ple de sacs d'aliments bàsics que es venen a granel i enmig de dubtoses condicions de salubritat. Acabem arribant a Uyuni a les 17h del dia següent del que vàrem sortir...calculeu!
Per sort, la història té un final feliç, (encara que no estic segur d'estar realment lliure de puces), i ara mateix estic allotjat a un hotel de veritat per 50 bolivianos, o sigui, 5 €...i ben sopat per 100 bolivianos. Aquí tot és realment tan barat que m'he permès aquests luxes el primer dia de trepitjar l'altiplà Bolivià.
Latest Comments (1)
|
Aventura o perdua de temps (reply)
May 7, 2008 02:10 EST by sudanell
Quina aventureta les fronteres ja tenen aquestes cosees: llargues esperes, polis corruptes, putes, productes clandestins i ulleres de sol.
Disfruteu de Bolivia
Bon viatge!
Ferran
|
 Post a new comment |
|
If you like this entry, search for other entries from Bolivia or try a new search. |
| |
Back to Entry - Back to Home
|
9 votes 
